Criatures de natura: tornar al bosc per retrobar-nos

Els infants d’avui viuen envoltats de pantalles, espais tancats i agendes plenes. Però la natura no ha deixat de cridar-los. I quan la trepitgen, la toquen, l’oloren. Alguna cosa dins seu, i dins nostre, es desperta.

No és casualitat. Diversos estudis mostren que el contacte regular amb entorns naturals millora l’estat d’ànim, la concentració, el sistema immunitari i fins i tot la capacitat d’aprendre. Però més enllà de les dades, hi ha una saviesa ancestral: som part d’aquest món viu. I la natura no només ens acull, també ens educa.

Al bosc no hi ha joguines prefabricades, però hi ha mil possibilitats. No hi ha rellotges, però hi ha cicles. No hi ha pressió, però hi ha límits naturals que es comprenen amb el cos. Quan un infant enfanga les mans, observa una formiga o escala una roca, està connectant amb la seva força vital, amb la curiositat autèntica, amb la capacitat d’estar.

Acompanyar infants a viure la natura no requereix grans excursions ni boscos remots. A vegades, una plaça amb arbres, un hort al pati o un toll després de la pluja ja són suficients. El que cal és mirada. I temps. I disponibilitat per embrutar-se.

Perquè potser educar també vol dir recordar d’on venim. I tornar-hi plegats.

Alícia i Laura, Univers d’Oportunitats